divendres, 28 de novembre de 2008

El Govern del PP talla les emissions de TV3 a la Ribera i a la Costera per sorpresa



LA RIBERA I LA COSTERA JA NO VEUEN TV3. AVIAT ES COMPLIRÀ UN ANY DE L’APAGADA DEL REPETIDOR DE CARRASQUETA

Les converses polítiques que havien de resoldre la situació de TV3 al País Valencià així com garantir la reciprocitat de les emissions dels territoris que comparteixen llengua i cultura, han dut Canal 9 al Principat de Catalunya, però el resultat al País Valencià ha estat el contrari: en compte de normalitzar les emissions de TV3, els ciutadans veiem com van mica en mica desapareixent. Fa un any les comarques del Sud, ara, les comarques centrals del País.
Aquest matí, sense preavís i després d’haver ajornat més de cinc mesos el tancament dels repetidors d’Alginet i Llosa de Ranes, autoritzat judicialment com a mesura provisional des de juny de 2008, els tècnics al servei de la Generalitat valenciana han procedit a la seua clausura. S’ha posat fi així a les emissions de TV3 a les comarques de la Ribera i la Costera. En efecte, a les 10 i 12 hores respectivament, els ciutadans valencians d’aquestes comarques han perdut, de forma instantània i indefinida, el senyal que des d’Alginet i Llosa de Ranes emetia la programació completa, en TDT, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals: TV3, C33, 300 i 3/24. L’autorització d’entrada de la mesura provisional estava concedida pel Jutjat del Contenciós Administratiu número 9 de València, però es troba en fase d’apel•lació davant el TSJ per haver interposat un recurs l’entitat sancionada, la Fundació Ramon Muntaner. Aquest recurs encara no està resolt. L’expedient del que deriva aquesta ordre provisional va concloure el passat 2 de setembre, data en què es va notificar a la Fundació Ramon Muntaner una multa de 100.000 euros i l’ordre definitiva de tancament dels repetidors. Aquesta sanció, contra la que es va interposar recurs d’alçada, pendent a hores d’ara, serà també recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia. A hores d’ara, a gairebé dos anys de l’inici de les actuacions contra la TV3 al País Valencià dutes a terme per la Generalitat, no hi ha encara sentència de fons sobre aquest afer, pendent al Tribunal Superior de Justícia Valencià. Tampoc el Tribunal Constitucional s’ha pronunciat sobre la Llei Valenciana del Sector Audiovisual, utilitzada per la Generalitat per a avalar la seua actuació i impugnada des de 2007 pel Govern de Madrid per usurpar competències estatals. D’altra part, el proper 9 de desembre farà un any del tancament del repetidor que donava senyal a la ciutat d’Alacant i comarques del Sud, el de Carrasqueta, ubicat a la localitat de Xixona. La Fundació Ramon Muntaner i Acció Cultural del País Valencià, encoratgen tots els seus socis i simpatitzants a fer pública la protesta contra aquest nou tancament i retallada de drets cívics i manifesten que sostindran totes les accions judicials i extrajudicials necessàries per defensar l’emissió de TV3 a terres valencianes.

(Font: http://www.acpv.cat/php/index.php)

Aquesta nit al casal, projecció i col·loqui


El casal projecta el documental "Del roig al blau"

Després de la projecció de "Terra Lliure, punt final" el casal de Gata continua el cicle de cinema documental polític aquesta nit a les 22.30 hores amb "Del roig al blau: la transició valenciana", un documental produït per la Universitat de València que repassa l'anomenada Batalla de València. El documental estudia, amb entrevistes a polítics valencians i espanyols de totes les tendències, intel·lectuals, documents d'aleshores, etc., el període que abraça des de la mort del dictador, l'any 1975 fins el 1982. És el primer estudi audiovisual d'aquell període fosc en què es debatiren i decidiren tants símbols valencians (el nom de la llengua, del País, la bandera...), d'una batalla que, lamentablement, encara està latent i continua enfrontant determinats sectors socials.

El documental naix com a iniciativa del d'un projecte presentat per Albert Montón a l'edició 2001-2002 del Master de Producció i Edició de Continguts Audiovisuals del Taller d'Audiovisuals de la Universitat de València. La idea va despertar interès i el documentalista Llorenç Soler va assumir-ne la direcció i Miquel Francés la producció.

El nom del documental s'agafa d'un llibre d'Alfons Cucó, qui va viure en primera persona molts d'aquells esdeveniments, que posteriorment va analitzar i escriure.

Després del documental hi haurà un col·loqui.

dissabte, 22 de novembre de 2008

21é aplec nacionalista al castell de Dénia


Enguany, com tots els anys, se celebra el tradicional aplec nacionalista de la Marina al castell de Dénia. Us fem arribar aquesta convocatòria que ens envia el Bloc de Dénia per si us interessa sumar-vos a la jornada ludicofestiva i reivindicativa més veterana de la comarca. De cara a properes edicions els Casals de la comarca estem estudiant sumar-nos a l'organització per sumar esforços en una jornada emblemàtica.

"El Bloc de Dénia, junt amb altres colectius, ha organitzat una nova edició de l'Aplec Nacionalista de la Marina, que es farà diumenge que ve al castell de Dénia. Els participants es concentraran a les 11 hores a la Glorieta del País Valencià, des d'on s'iniciarà una cercavila amb l'acompanyament de la Colla Pere Bigot de Benissa. A les 11.30 h. actuarà la Muixeranga de Pego al carrer Marqués de Campo i a les 12.30 h., dalt el recinte de la vila vella del castell, es faran l'homenatge als maulets i els parlaments.

Els organitzadors pensen debatir la posibilitat de fer una mena de associació que organitze aquests actes, per tal de potenciar l'Aplec a tot el Pais Valencia, obrint la particiapcio a tots els coletius de la comarca interessats en el mateix. Aixi com estudiar la possibiliatat de muntar en els propers anys diversos actes al voltant del Aplec, tal com concerts musicals, o unes jornades historiques i sociologiques al voltant dels Maulets i el que representen.
La jornada festiva del XXI Aplec de la Marina s'arrodonirà amb un dinar al restaurant Loreto. Les reserves es poden fer al telèfon 680 972 948 i l'últim dia per reservar és el dijous dia 20."

Trets Historics.

El 17 de novembre de 1708 capitulava la ciutat de Dénia davant el general D'Asfeld, que ja la havia assetjada sense èxit al juny de 1707. Dénia serà la penúltima ciutat valenciana que es rendeix, només Alacant mantindrà la lluita durant uns mesos. Per a les terres valencianes la derrota d'Almansa, el 25 d'abril del 1707, havia estat pràcticament definitiva. Els valencians després d'Almansa perderen els Furs i privilegis del regne, que quedà reduït a les lleis de Castella. El rei Felip V, apel·lant al dret de conquesta, castigà els valencians pel delicte de rebel·lia i decretà la Nova Planta el 29 de juny de 1707, la qual suposà la implantació d'unes institucions de govern completament militaritzades.

A primeries de novembre del 1708, el general francés D'Asfeld es va presentar davant de Dénia amb un gran exèrcit: uns 10.000 infants, 1.500 homes a cavall i 24 canons. Dins les muralles de la ciutat estava l'exèrcit austriacista, tan sols uns 1.000 o 1.500 soldats, anglesos, portuguesos i castellans i una bona part de voluntaris, comandats pel sergent general Felip de Valera, que havia lluitat al costat del general Basset en la defensa de Xàtiva. Els dies 10 i 11 de novembre del 1708, l'exèrcit borbònic va batre la muralla amb tota l'artilleria i va obrir una bretxa. El dia 12, els granaders de D'Asfeld assaltaren la població, les cases dels carrers Major, Loreto, l'Olivera... foren destrossades i saquejades, i també es va ocupar el convent franciscà de Sant Antoni, fora de les muralles. Ara el castell quedava incomunicat de la mar. El dia 15 de novembre es va reprendre el bombardeig de la ciutat i el castell. El dia 16 es van acabar els treballs d'assalt al castell, que estava ja sentenciat. La ciutat capitulà el dia 17, podria haver resistit més però sense cap esperança de triomf.

El destí dels derrotats el podem imaginar: el general Valera fou fet presoner i enviat a Valladolid, on morí l'any següent. Els soldats, fets presoners de guerra, foren enviats a Alzira i d'ací a la presó de San Clemente de la Mancha. La ciutat de Dénia patí durament la guerra: la població arrasada, les collites i els arbres del camp perduts i la majoria de les famílies fugides. El castell sofrí greus desperfectes i l'antiga església, dalt del castell, i el convent de Sant Antoni foren totalment destruïts.

(Font: Ajuntament de Dénia)

divendres, 14 de novembre de 2008

Propers actes del Casal de Gata


Divendres 21 de novembre:

Xarrada informativa sobre l'ONG Visió Sense Fronteres

20.30h.

Visió Sense Fronteres (http://www.visiosensefronteres.org/) són una ONG nascuda en 1998 amb la finalitat d'ajudar la gent que, a causa de manca de recursos econòmics no tenen accés a la millora de la capacitat de veure. Aquest col·lectiu incansable, part de l'ànima del qual és gatera, no para de recórrer països desafavorits, com podeu comprovar en el link. Membres de l'ONG vindran a informar de la seua tasca i els seus projectes.


Divendres 28 de novembre:

Cicle de documentals polítics: Projecció de "Del roig al blau: la transició valenciana" i col·loqui

22.30h.

Després de la projecció de "Terra Lliure, punt final" continuem el cicle amb "Del roig al blau: la transició valenciana", un documental produït per la Universitat de València que repassa l'anomenada Batalla de València. El documental estudia, amb entrevistes a polítics valencians i espanyols de totes les tendències, intel·lectuals, documents d'aleshores, etc., el període que abraça des de la mort del dictador, l'any 1975 fins el 1982. És el primer estudi audiovisual d'aquell període fosc en què es debatiren i decidiren tants símbols valencians (el nom de la llengua, del País, la bandera...), d'una batalla que, lamentablement, encara està latent i continua enfrontant determinats sectors socials.

dimecres, 12 de novembre de 2008

ACPV organitza el Tirant de Cançó


El Tirant de Cançó ofereix cinc concerts al mateix temps de grups en valencià
Divendres 14 de novembre hi actuaran conjuntament a Alcoi

ACPV ha organitzat una sèrie de concerts (bona part d'ells simultanis a diferents ciutats valencianes) amb bona part dels nostres grups més anomenats. Arthur Caravan actuarà al Centre Octubre; Pau Alabajos, a la UA; VerdCel, a Onda; Feliu Ventura a Gandia; i Miquel Gil a Elx. Divendres, hi actuaran conjuntament a Alcoi.



Aquests concerts venen a ser la presentació d’un CD doble i gratuït on s’han incorporat cançons dels músics més rellevants de l’actual panorama musical en la nostra llengua, però també d’aquells músics més joves que ja apunten maneres i que contribueixen dia rere dia a la consolidació de la música en valencià però també a obrir camí al món de la música, i amb ella al de la cultura, com una via de professionalització. Un cd que és la recopilació de tots els músics que han passat alguna, o més vegades, pel Centre Ovidi Montllor durant els seus primers cinc anys de vida

Per als qui n'esteu interessats, ací teniu el programa:


Dijous 13 de novembre: cinc concerts simultanis i gratuïts a diferents ciutats del País Valencià:

Arthur Caravan: Octubre Centre de Cultura Contemporània, València 20h.

Pau Alabajos: Paranimf Universitat d’Alacant Campus de Sant Vicent del Raspeig 20:30h.

Miquel Gil: La Llotja. Sala cultural Plaça de La Llotja s/n Elx 20h.

Feliu Ventura: Aula Magna. Universitat Politècnica de València Campus de Gandia 20:30h.

VerdCel: La Cassola, Balmes 2 Onda


Divendres 14 novembre

22:30h. Concert col·lectiu d’aquests mateixos músics. Teatre Principal d’Alcoi Arthur Caravan Pau Alabajos VerdCel Feliu Ventura Miquel Gil.

Preu: 10€/ 6€ socis d’ACPV i CCOM Entrades al servicam (www.servicam.es) i a taquilla del Teatre Principal


divendres, 7 de novembre de 2008

Projecció del documental "Terra Lliure, punt final" i col·loqui


Hui divendres, a les 22.30, projectarem el documental "Terra Lliure, punt final" de David Bassa (coproduït per Televisió de Catalunya), després del qual farem un col·loqui entre els assitents.

En els darrers anys hi han hagut els primers estudis seriosos sobre la trajectòria, la gestació i dissolució d'aquesta banda armada. El que projectarem hui és un documental (també es presenta en format llibre) que repassa com va anar l'autodissolució d'una agrupació més mitificada que coneguda.

Ací teniu la fitxa tècnica del documental.

TERRA LLIURE, PUNT FINAL Terra Lliure, punt final David Bassa Catalunya, 2007 70 minuts "Terra Lliure, punt final" és el primer documental que explica la història completa de l'organització armada Terra Lliure, des del seu naixement, el 1979, fins a la seva dissolució definitiva, el 1995. Al llarg de 70 minuts, els principals fundadors, dirigents i militants de l'organització reflexionen, per primer cop, sobre els motius que els van dur a l'activisme armat i tot el procés de creació de Terra Lliure. Així, per primera vegada, es detalla davant d'una càmera de televisió els contactes amb ETA, els intercanvis d'armes, els entrenaments, la mort d'activistes manipulant explosius i els debats interns de l'organització. També apareixen, com mai abans havien aparegut en un mateix treball, dirigents enfrontats i enemistats arran de les expulsions i divisions dins de Terra Lliure, com Josep Serra "Cala", Jaume Fernández Calvet, Carles Sastre, Xavier Barberà, Frederic Bentanachs, Carles Benítez, Josep Musté i David Martínez, entre d'altres. El fet que sigui el primer cop que s'explica la història de Terra Lliure ha fet necessària la contextualització política i històrica de tot el procés de creació, evolució, divisió i dissolució de l'organització armada. Un context que és explicat per politòlegs, historiadors i els principals dirigents polítics de l'època, com l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya, Francesc Martí Jusmet, el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, o l'exsecretari general d'ERC Àngel Colom. Pel que fa al fil discursiu, "Terra Lliure, punt final" no parteix de cap tesi prèvia ni arriba a cap conclusió final, sinó que senzillament ressegueix, de forma assèptica i des d'un punt de vista purament periodístic, el recorregut històric de l'organització independentista armada més important que hi ha hagut mai a Catalunya. Una organització que va existir durant setze anys, del 1979 al 1995, en què es van cometre més de dos-cents atemptats, que van provocar una víctima mortal i desenes de ferits, alhora que Terra Lliure perdia un militant mort a trets de la policia i tres activistes més morts mentre manipulaven explosius a punt de ser col·locats. Durant tots aquells anys, la policia va detenir més de tres-cents independentistes acusats de pertànyer o col·laborar amb Terra Lliure en una dinàmica que va tenir el seu punt final el 1996 quan l'últim govern de Felipe González va indultar els presos de Terra Lliure i va donar per tancada la història d'aquella organització independentista armada. Al llarg del recorregut històric, totes i cadascuna de les diferents etapes són explicades pels dirigents, militants i polítics que ho van viure en primera persona, i contrastades pels analistes, politòlegs i historiadors especialistes en el tema, com Roger Buch, Ricard Vilaregut o Agustí Colomines, entre altres. En aquest sentit, s'ha donat veu a tots els sectors de Terra Lliure i l'anomenat independentisme combatiu, així com també advocats, víctimes i càrrecs institucionals de l'època. Tots els actors, des dels militants d'escamots fins als dirigents d'Esquerra Republicana que el 1991 van negociar amb Terra Lliure, com Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira o Joan Puigcercós, expliquen el procés per dins. Fitxa tècnica: Direcció i guió: David Bassa Realització: Sergi Guix, Sergi Sala Assessorament realització: Dani Camon Fotografia: Sergi Guix, Sergi Sala So directe: Mercè Bretcha Producció: Marc Roma Actors: Marc Vila, Sergi Vila, Sergi Domenge, Eudald Roca, Albert Vaquer Agraïments: Erik Gandini, Tarek Salek, Josep Miquel Bolló, Daniel Gómez, Marià Pou, Elèctrica Vaquer, S.A., Ajuntament de Ripoll, Brigada Municipal Ripoll, Policia Local Ripoll, Òscar Caldera