dimecres, 10 de setembre de 2008

Toni Furió presenta aquest divendres "El rei conqueridor".


El catedràtic d’història medieval a la Universitat de València Antoni Furió presentarà aquest divendres al casal de Gata d'ACPV el seu treball El rei conqueridor. Jaume I: entre la història i la llegenda. Una obra editada per l'editorial Bromera per a celebrar el 800 aniversari del naixement de Jaume I –el monarca va nàixer el 2 de febrer de 1208–, i que es presenta dins de la seua col·lecció «Grans Obres». Una edició acurada, amb un text divulgador adreçat al gran públic i il·lustrat amb més de 150 imatges.



Antoni Furió ha estat també autor dels llibres Camperols del País Valencià i Història del País Valencià, i de més d’un centenar d’articles i estudis publicats en revistes científiques nacionals i internacionals. Va dirigir la Historia de la ciudad de Valencia, publicada en fascicles pel diari "Levante-EMV". La seua aportació més recent és l’edició, juntament amb Ferran Garcia-Oliver, del Llibre d’establiments de la ciutat de València (1297-1345) . Ha estat professor invitat en universitats europees i americanes. Director de la revista de cultura i pensament "L’Espill", fundada per Joan Fuster, és autor de diversos treballs sobre la figura i l’obra d’aquest escriptor, com ara l’aproximació biogràfica Àlbum Fuster. Des del 1997 és director de les Publicacions de la Universitat de València.



L’apreciació positiva que el rei Jaume I té entre valencians i mallorquins contrasta amb la desafecció amb què l’ha tractat la historiografia romàntica catalana i aragonesa. L’una per haver renunciat al somni occità i l’expansió a l’altra banda dels Pirineus, i l’altra per tallar l’eixida al mar d’Aragó, per haver creat un regne nou, el de València, en compte d’haver incorporat les terres valencianes al regne aragonés. Fins i tot, en l’època del monarca, els trobadors occitans li retreien que hagués preferit lluitar contra els moros d’Al-Andalus, més vulnerables militarment, a venjar la mort de son pare i enfrontar-se als croats francesos que havien ocupat Occitània.


De Jaume I, ens han arribat nombrosos testimonis, entre cròniques, documents d’arxiu i representacions iconogràfiques. Les conquestes de Mallorca i València, amb el monarca en primer pla, van ser «narrades» en pintures murals. Les donacions de cases i terres del Llibre del repartiment de València contenen indicacions detallades sobre el dia a dia del monarca. Finalment, el seu regnat és rememorat en el Llibre dels fets, una obra dictada per Jaume I a les acaballes de la seua vida amb la intenció de condicionar la manera en què s’interpretaria en el futur el seu regnat. La crònica reial és una obra de propaganda de la seua persona i del que creu que és la seua missió històrica, i resulta un material formidable per acostar-nos, més enllà de la biografia del sobirà, al món de les idees i les creences, a l’imaginari col•lectiu d’aquells anys centrals de l’edat mitjana.


La figura de Jaume I ha anat variant al llarg dels segles. Cada època, cada generació, l’ha interpretada a la seua manera, projectant sobre el passat els valors i les idees del present. L’octubre del 1938, quan feia set-cents anys de la conquesta de València, en plena Guerra Civil, Jaume I va ser celebrat com un monarca quasi republicà que havia instaurat les llibertats cíviques i democràtiques. Al cap d’un any, les autoritats franquistes tornaren a celebrar l’efemèride presentant el rei conqueridor com un precursor del general Franco, que ens havia deslliurat del poder dels moros de la mateixa manera que aquest havia alliberat Espanya del jou dels rojos.



Font: Bromera