—Bona nit, Pau. Quan va nàixer la idea de gravar el documental?Fa un any i mig o dos que vam començar aquest documental, que s’ha retardat perquè hem estat demanant ajut als ajuntaments i no l’hem aconseguit, més que del de Pedreguer, cosa que ens ha fet pena com a ciutadans de la Marina Alta.
— El vostre és treball didàctic i plural. Per què us vàreu llançar amb aquest documental?
— Estem en un moment històric de destrucció del territori, per això hem eixit amb les càmeres amb unes despeses que pretenem recuperar. Vàrem sentir l’obligació, com a documentalistes, d’eixir al carrer a gravar mobilitzacions, megaprojectes... perquè, a més, Canal Nou no treu res sobre aquest tema. El nostre objectiu és unir voluntats i afavorir un acord comú per portar a un canvi i fre de les polítiques urbanístiques actuals, perquè de cas contrari això ens pot generar conflictes més greus en el futur.
— Heu tingut problemes per parlar amb els responsables polítics i empresarials?
— No molts, els ecologistes estaven encantats a col·laborar-hi, però els polítics ens van costar més: volen saber qui eres, d’on, entren a la teua pàgina web... Nosaltres no teníem res a amagar, els informàvem que era un documental sobre la planificació urbanística de l’última dècada. Hem parlat amb promotors d’Alacant i ens ha agradat molt tindre l’entrevista amb el senyor [Rafael] Blasco, que és un dels grans responsables de tot això. També hem parlat amb els alcaldes de Teulada, Dénia... És menys complicat del que sembla
— Quina acollida està tenint el documental?— Està tenint molt bona acollida, perquè la gent té una necessitat d’informació. Ja s’ha presentat als premis Tirant, a unes jornades sobre desenvolupament a la Universitat de València i estem intentant que es projecte al màxim de pobles. La gent reacciona molt bé i n’ix reforçada, perquè tracta molts temes: el golf, els megaprojectes, la mancança d’infrastructures, les diferents mobilitzacions que hi ha hagut, les alternatives i el futur.
— Fes-nos un diagnòstic de com veus la situació actual.— Estem davant d’un monstre molt gran, el fenomen especulatiu i urbanístic, el nou terrorisme urbanístic depredador del territori. Un dels grans problemes que generava era la impotència que sentia la gent de no poder fer res per plantar cara al problema, però en aquest moment històric callar és ser-ne còmplice. Vorem què diem cadascú de nosaltres als nostres fills d’ací a uns anys quan ens pregunten què vàrem fer per evitar tan gran destrossa.
Però el problema no és sols l’urbanisme, sinó el sistema neoliberal capitalista i ecocida que ens lleva el dret al desenvolupament, a viure en l’entorn i els paisatges que ens han deixat els nostres avantpassats. Qui ho destruïsca haurà d’assumir una responsabilitat, i nosaltres n'hem de ser conscients i hem d’exigir-la. Ells, per defensar-se, promouen la por. Ens han atacat dient-nos que amb la nostra crítica estem espantant el turisme. Qui l’espanta és qui practica el terrorisme urbanístic i vol matar la gallina dels ous d’or!
— Ara tots parlen de la bambolla immobiliària i de quant durarà. Com veus el futur?Quan esclate la bambolla immobiliària generarà molts problemes. O arribem a un acord de frenar el ritme de construcció o es multiplicaran els conflictes dels darrers anys. No podem perdonar als promotors que hagen dividit tants pobles: Sanet, Ondara, Catarroja, Alboraia..., i els principals responsables d’això són les huit megaempreses que s’estan emportant tot el pastís (Llanera, Lubasa, Grupo Roig, també Ortiz a Altea, Julito Iglesias...). Cal que vegen que a cada irregularitat més que facen amb els PAI ens van a tindre enfront, és una cosa que haurien de vore també els governants autonòmics i estatals.
— Creus que la gent està més conscienciada? Com creus que evolucionarà això?—Al País Valencià tenim unes greus mancances de xarxes d’organització social, que precisament han començat a teixir-se arran dels abusos urbanístics. Els pobles ja han dit prou i han eixit al carrer a protestar per tots els PAI que no els han consultat. Crec que la gent està irritada i no permetrà que destruïsquen el nostre territori. Això es veurà en la manifestació de demà, 21 d’abril, i confie que en les properes eleccions: espere que la població castigue els responsables d’aquest ecocidi.
Els moviments socials estem fent-nos molt forts, ara recollim els fruits de la tasca de sensibilització que portem de fa anys. El poble ja sap quin és el pastís, qui se l’està repartint, quina riquesa provoca i a qui va a parar. No s’enreiqueixen les capes mitjanes i baixes sinó 8 megaempreses a canvi de destrossar-nos totes les muntanyes.
— Com podem fer front a aquestes agressions a l’entorn natural?—Cadascú ha de pensar en quina mesura pot reaccionar per protegir la natura i el territori: amb una càmera de vídeo, de fotos, amb articles, organitzant-se en plataformes i associacions, amb una agenda 21 local... També hem d’exigir als polítics pràctiques conservacionistes amb el territori. Si caiem en la impotència i no fem res, imagineu com estarà en territori en 10 anys!
— Vols afegir alguna cosa?
— Sí, que aquest documental el dediquem a tots el activistes, ecologistes, a la gent que respecta la natura i ha eixit al carrer des de fa anys, així com a les futures generacions: vorem com els justifiquem la destrossa que estem consentint. És la nostra obligació fer-ho parar, aconseguir una moratòria urbanística per reflexionar sobre PAI i megaprojectes, quins tenen possibilitats de tindre aigua, quins són legals. Cal planificar el territori i deixar clar on es pot construir i on no: per exemple, els paratges naturals haurien de ser sagrats. Encara estem a temps de frenar la locomotora i aconseguir que els efectes que hem provocat aquests anys no siguen tan forts. Cada paratge protegit és una batalla guanyada a la destrucció.
Si algú està interessat aconseguir el documental o a organitzar una projecció ens pot localitzar a
http://greenparadisefilm.com/.
Finalment, vull agrair també al Casal de Gata d’ACPV la vostra invitació.
Entrades
