Irene Ballester presentarà demà al Casal de Gata d'ACPV el seu treball "La Duquesa d’Almodòvar. La vida d’una aristòcrata valenciana a la fi del segle XVIII" un treball sobre aquesta noble valenciana que fou comtessa de l'Alcúdia, baronessa de Xaló, Llíber i Gata entre d'altres títols.
Josepa Domènica Català de Valeriola va ser l'última descendent d'una de les famílies més importants de l'oligarquia valenciana: els Català de Valeriola. Però aquesta resultà ser dona i hagué de lluitar en un món dominat pels homes, per mantenir unides les seues possessions, obrint-se pas al País Valencià com a dona culta i il·lustrada fins a la seua mort.
La presentació del treball tindrà lloc demà divendres, 23 de maig, a les 20 hores, a la seu del Casal de Gata d'ACPV, al carrer de Lepant 6. Durant l'acte intervidrà l'autora de l'estudi, Irene Ballester, i després de l'acte hom podrà comprar, si ho desitja, un exemplar de l'obra.
LA DUQUESSA D'ALMODÒVAR
Josepa Domènica Català de Valeriola va nàixer l'1 de novembre de l'any 1764 al Palau dels Català de Valeriola a la ciutat de València després de 17 anys de matrimoni dels seus pares Vicent Català de Valeriola i Castellví, Marqués de Nules i Quirra i de Rafela Luxán i Góngora, germana del futur I Duc d'Almodòvar Pere Francesc Suárez de Góngora i Luxán. L'any 1766 moriren els seus dos pares i Josepa Domènica heretà el marquesat patern de Nules i Quirra.
La seua educació passà a mans de la seua àvia, la comtessa de Canalejas, Anna Antònia de Góngora fins l'any 1776, data en què mor aquesta. A partir d'aquest any el seu tutor serà el seu oncle Pere Francesc Suárez de Góngora, qui era ambaixador a Lisboa, ciutat a la qual acudirà Josepa Domènica.
Aquest fou un senyor il·lustrat, culte que es relacionava amb Mayans. També fou ambaixador a la ciutat de Londres, ministre a Rússia, acadèmic i gentilhome de cambra de sa Majestat qui junt amb el comte de Carlet i de l'Alcúdia, Joaquim Antoni Castellví i Idiáquez, Diputat del Comú de la ciutat de València, i qui probablement tenia una gran relació amb la seua neboda perquè fou la seua hereva, s'encarregaren de l'educació de la futura Duquessa d'Almodòvar qui cresqué entre la ciutat de València, on residia la família del seu pare i Madrid, lloc de residència de la seua família materna i lloc en què ella estaria en contacte amb la cultura femenina de l'època com eren les tertúlies i la Junta de Dames de la Societat Econòmica Matritense que aparegué l’any 1787.
UNA DONA IL·LUSTRADA
Fou casada amb el seu cosí Benet Ossorio Lasso de la Vega el 15 de setembre de l’any 1782 essent el matrimoni anul·lat l'any 1789. L'any 1796 morí sense fills el seu oncle Pere Francesc Luxán i Góngora passant a ser Josepa Domènica la duquessa d’Almodòvar. Encara que hi ha mancances en la reconstrucció de la seua vida referents a la seua biblioteca, hom pot deduir que aquesta senyora fou una dona il·lustrada del segle XVIII perquè estigué subscrita a diferents periòdics, en una època en què les dones pràcticament no participaven de la cultura, com "El diario curioso, erudito, económico y comercial", al qual fou l'únic que es subscriví amb el seu marit, "El Diario de Madrid", "La Espigadera" o "El Diario de Valencia", als quals es subscribí ella sola.
A més que fou l'encarregada de dur endavant les seues propietats les quals, per desig seu, foren deixades per a la formació de la seua testamentaria benèfica, després de la seua mort ocorreguda el mes de febrer de l’any 1814, la qual seria l’encarregada de construir escoles per a xiquets i xiquetes de les poblacions d'on ella fou senyora, a més d'ajudar mitjançant l'aixovar, els òrfens de les poblacions perquè pugueren casar-se, cosa que la feia una dona avançada per a l’època.
Fonts: ANNA Notícies
Entrades
