dilluns, 30 d’abril del 2007

El Camí per Gata


Com ja us vam esplicar l'altre dia un grup d'excursionistes està passant per terres de la Marina Alta fent el tram del Camí que transcorre per la nostra comarca. Ahir mateix fou el torn del tram Xàbia-Gata, en què a banda dels deu excursionistes vinguts de diferents comarques valencianes, catalanes i balears, que fan tot el recorregut, els van acompanyar en aquest tram gent de Xàbia i del Casal de Gata d'ACPV.
Així, el recorregut va començar al Pou del Castell, als afores de Xàbia i va seguir pel camí vell de Gata per les Barranqueres, on brolla encara per les vores dels camins l'aigua de les darreres pluges. Van passar també per l'olivera mil·lenària que hi ha per eixes contrades, que ha estat testimoni al llarg dels segles de les diferents civilitzacions que hi han viscut a la comarca i ara continua acostant-se a la vora del camí per saludar els caminants i els pocs llauradors que la visiten. L'excursió va finalitzar al paratge de la Rana on tots van contemplar novament o per primera vegada l'eucaliptus més emblemàtic que Gata, el llavador que té als peus i el molí que hi ha a prop.
A la vesprada, després de gaudir d'una bona paella a ca Parra i d'un descans ben merescut, els excursionistes van fer un recorregut pel poble en què la gent del Casal de Gata d'ACPV els van explicar la història, la cultura i les particularitats gateres.
Aquest matí, després d'una recepció amb l'alcalde que estava prevista a les 9.00 hores a l'Ajuntament de Gata, els excursionistes han fet camí cap a la Font de la Mata cap a Benissa, següent parada del seu trajecte, que finalitzarà demà a Xaló. Aquesta experiència és una bona mostra del que suposarà a la llarga la iniciativa del Camí per a la comarca i per a Gata: conèixer nova gent i l'arribada d'un nou turisme cultural i desitjós de veure els nostres paratges naturals i costums.

1 comentari:

Anònim ha dit...

De fet, ens els trobàrem al poliesportiu mentre descansaven, i ens explicaren la proesa que estaven duent a terme. Quina força de voluntat...