Presentació d'"Els valencians d'Algèria"

Unes trenta persones van assistir divendres passat a la presentació d’Els valencians d’Algèria (1830-1962), que va anar a càrrec dels dos autors d’aquest estudi: Joan-Lluís Monjo i Àngela-Rosa Menages. Entre el públic que va acudir a la Biblioteca Municipal hi havia descendents de valencians emigrats a Alger durant el període en què va restar sota dominació francesa.

Els dos estudiosos van sorprendre el públic amb la seua exposició, ajudada d’un projector en què es podien veure algunes de les fotogafies que han arreplegat dels valencians que hi visqueren. Així, sovint ens quedàvem bocabadats per la quantitat de valencians que s’hi trobàven i la importància que els nostres costums i la nostra llengua prenien en aquell ambient. En molts altres moments arribàrem al riure en comprovar, per exemple, els valencianismes que hi van deixar en el parlar o patuet d’Alger, com ara boutifarre, cabassette o, fins i tot, la figa de ta ouela!, Xè! o Fotre!, que encara s'hi poden sentir.

Els guanyadors del darrer premi Bernat Capó, que podeu aconseguir en un deliciós volum, atractiu i ben editat, no van deixar el llistó baix i van saber explicar al públic de forma amena i comprensible com és que hi anaren tants valencians, quan, per què, què hi feien, com eren vists, amb qui convivien i com, en quines parts d’Algèria es concentraven... Una ocasió excel·lent per poder comprendre aquesta etapa del nostre poble en què bona part de la població emigrava buscant un futur millor.